El conte com a recurs educatiu en l'educació infantil.
Us deixo els meus contes treballats a classe!!
CONTE MODERN:
LA RÍNXOLS D’OR
Hi havia una vegada una noia molt, molt bonica que tenia els cabells tan rossos i tan rinxolats que tothom li deia Rínxols d’Or.
Es va despertar aquell matí amb l’idea d’anar al bosc a córrer, ja que no treballava perquè en aquell moment no hi havia feina però tot i així aprofitava el seu temps i intentava estar tot el dia ocupada, ara bé, sense gastar un euro per la situació en la qual es trobava.
Corre que corriràs li va donar una rampa a la cama i de sobte va trobar una casa molt moderna, li va picar la curiositat i va entrar. Hi havia un gran jardí amb piscina.
- Aquí deu viure gent rica!, va pensar.
Va anar al lavabo aviam si trobava una pomada i se la va posar a la cama. Com que li feia tant de mal va pensar d'anar al jardí a descansar. Estava tant bé que es va quedar adormida en una tumbona.
Al cap d'una estona es va despertar per una fressa que provenia de dins de la casa, es va espantar molt, perquè tenia por de que la veiessin allà.
Va sortir corrents del jardí per poder anar a veure què passava dins la casa, i va observar que hi vivia una família formada per un pare, una mare i el seu fill petit.
La mare va veure que al lavabo hi habia una pomada amb el tap tret i que l'havien fet servir i es va espantar.
Mare- Marc, has deixat la pomada oberta?
Fill- No, mama.
Mare- Doncs... Aquí a vingut algú... Perquè això no estaba així abans.
La Rinxols molt pendent d'aquella conversa, sense adonar-se es va recolzar en una planta i la va trencar. La família en sentir aquell soroll va sortir fora al jardí.
Fill- Hi ha algú a fora mama! He sentit un soroll!
Mare- Si fill, jo també ho he sentit!
Pare- Nem a fora!
La Rinxols es va espantar i es va amagar.
Fill- Algú s'ha estirat a la meva tombona!
Mare- Mireu, mireu! Hi ha algú amagat allà darrera.
Pare- Quedeu-vos aquí, vaig a mirar qui ha entrat a casa nostra!
La Rínxols mig morta de por va sortir corrents, però es va entrabancar i va caure.
Pare- Qui ets tú?
Rinxols- Perdó, perdó, estava al bosc corrents i em va donar una rampa, he trobat la casa, estava oberta i he entrat.
Mare- Ja podies haber endreçat la pomada!
Rinxols- Si, si, ho sento.
Fill - M'ha trencat la tombona! (el nen plora)
Rinxols- Puc fer alguna cosa per reparar-la?
Pare – Con que et veiem molt bona nena, et donarem una oportunitat!
Mare- Tens feina?
Rinxols – No, en aquests moments no treballo
Mare- Doncs vinga va, et faràs càrrec del nostre fill!
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s'ha acabat.
CONTE INVENTAT:
LUPO, LASSI I NIKITA, ELS TRES ESQUIROLS DEL BOSC
Lupo, Lassi i Nikita eren uns esquirols que vivien molt feliços en el bosc.
Els tres eren germans i la seva casa era un vell arbre, on guardaven els glans i les fruites que agafaven a la primavera.
Quan va arribar l'hivern, van decidir celebrar l'aniversari de la Nikita ja que era la més petita dels esquirols.
Estaven molt contents perquè convidarien a tots els seus amics del bosc, als conills, als ocells, a les marietes, a les papallones...
Per l'aniversari de la Nikita, en Lupo i la Lassi van preparar un gran pastís de gla amb nata i xocolata. Era tan i tan gran perquè havien de menjar tots els animalets del bosc. També van preparar moltes llaminadures i refrescos per tots.
S'ho van passar d'allò més be, cantant i ballant en rotllana, van saltar a peu coix i van fer activitats molt i molt divertides.
Quan s'estava acabant la festa, va començar una gran tempesta. Els llamps i llampecs van espantar als animalons, i ningú volia anar a casa perquè tenien molta por. De sobte, un llamp va caure sobre el vell arbre i es va començar a cremar.
Tots van sortir corrent i es van refugiar en un altre arbre que estava a prop. Era un pi molt i molt alt que tenia un forat, per on van entrar tots els animals.
Van observar com cremava l'arbre vell, i van pensar que havien tingut molta sort d'haver pogut sortir d'allà sense cap ferida.
Lupo, Lassi i Nikita van començar a plorar perquè s'havien adonat que ja no tenien ni casa, ni menjar per tot l'hivern ja que estava tot socarrimat i no podien fer res per recuperar les seves pertinences.
Els seus amics, quan els van veure tan tristos, ja que eren molt i molt amics, els hi van dir que els ajudarien a fer dins del pi unes habitacions perquè puguessin viure allà. I també entre tots, els van portar menjar, perquè no passessin gana a l'hivern.
I això és tan veritat, com que aquest conte s'ha acabat.
