LA FLOR I LA PAPALLONA
Hi havia una vegada una flor apenes sense vida que estava plantada en un jardí grandíssim.
Aquesta flor estava molt trista i sempre plorava perquè era la que menys colors tenia de tot el jardí.
Un dia una papallona molt bonica que volava pel jardí, es va posar sobre la flor i li va dir:
- Què et passa floreta?
- Per què plores tu tan boniqueta?
La flor li va dir que estava trista perquè gairebé no tenia colors i també se li estaven caient els pètals.La papallona consolant-la la va voler motivar diguent-li que ella tenia uns colors tan bonics en les seves ales, perquè sempre estava molt alegre.
Llavors la flor reflexionant sobre el que li havia dit la colorida papallona, va voler ser com la ella i va deixar de plorar per ser tan bonica o més que la papallona.
El terre on estava plantada estava molt moll ja que havia plorat tants dies i de sobte va començar a créixer i créixer, i amb l'escalfor del sol es va fer gran i maca.
Des d'aquell dia era una de les flors més precioses del jardí.
Totes les seves companyes es van sorprendre de tan bonica que estava i els colors que tenia.
Quan va arribar l'hivern, tot el jardí es va quedar blanc per la neu que havia caigut. Les altres flors es van morir, però ella amb la seva virtut que li havia encomanat la papallona, la alegria, va aguantar el fred i la neu i va viure un any més.
A la primavera va tornar a veure la seva amiga la papallona i aquesta es va sorprendre del canvi que havia fet.
I conte contat, la flor i la papallona de colors el jardí han inundat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario